1) Desposizion dla plata de scomenciament (do che an à druché sun l boton cuecen “Chirida”):

  • Suinsom a man ciancia: selezion anter una dles does pertes dl atlant (ALD-I o ALD-II).
  • Tla medema linia, a man dreta: butons tres dantman per les funzions “Chirida” (a cuecen), “Chertes” (a vert), “Chestionar” (a brum), “Atlant sonour” (a viola) y selezion dl lingaz.
  • Dessot, t’amez, soura la fenestra da dé ite: selezion de trei sistems de trascrizion (letres normales, ALD-Light, ALD-Standard).
  • Dessot, t’amez, sot la fenestra da dé ite: selezion dla posizion dla secuenza che an vuel chirì tla parola enstessa.
  • Fenestra a man ciancia (impostazion predefinida denant che la dreta chirida mete man):
  • Suinsom: selezion (per la visualisazion di dac a desposizion) de trei sistems de trascrizion.
  • Colona de man ciancia: contegn dutes les trascrizions isoledes (“tokens individuai”) o combinedes (“grup de paroles”) dl ALD-I o ALD_II ordinedes do l alfabet (A-Z o Z-A).
  • Linia dessot dla colona de man ciancia: indicazion – aldò dl sistem de trascrizion chirì fora – dl numer dles trascrizions da vedei atira y l numer dles trascrizions endut (per l ALD-I: > 45.000 – > 102.000; per l ALD-II: ca. > 78.000 – ca. > 170.000).
  • Colona de man dreta «Frecuenza»: al vegn dé dant la frecuenza dles trascrizions. L ordinament [pice → gran, gran → pice] pòn chirì fora coche an vuel.
  • Ultima linia judapé: selezion dles modalités de visualisazion: coche token individual (= parola singola) o coche Grup de paroles (p. ej.: articul + sostantif y e.i.)
  • Fenestra a man dreta: per spezifiché les coordinades di tokens individuai o di grups de paroles giatés (= numeri y titui dles chertes, trascrizion coresponenta, numeri y inoms dles localités enrescides y e.i.)

2) Proa con l ALD-I y la secuenza de chirida moron:

  • Selezion dl sistem de trascrizion (→ linia suinsom [t’amez] y tla pert dessoura dla fenestra a man ciancia): letres normales
  • Dé ite la secuenza de chirida (→ tla fenestra da dé ite): moron (te letres normales)
  • Selezioné la posizion dla secuenza de chirida (→ sot la fenestra da dé ite): scomenciament dla parola

3) Resultat dla chirida A (denant che an clicheie sun una dles formes giatedes):

  • Tla fenestra de man ciancia: trei secuenzes (en pert a cuecen): morona, morone, morones
  • Clicheia sula forma suinsom morona (con 13 atestazions)

4) Resultat dla chirida B:

  • Tla fenestra de man dreta: lista de dutes 13 les formes giatedes (dutes tl ALD-I, cherta 128 [dl atlant publiché], la catena)
  • Tla colona forainsom a man dreta: indicazion, che les formes é dutes tl atlant enstes y no te un di volums suplementars

5) Jì inant con n ascouté miré:

  • Cliché sun una dles 13 linies dla fenestra a man dreta

6) Resultat:

Al se deura na fenestra blancia con n valgugn sonograms (dagnora a brum) y dessot cater butons per ascouté su (chilò: a cuecen)

  • L plu lonch di butons per ascouté su mostra l numer [aldò dl chestionar dl ALD-I: → 105], la domanda fata per talian (→ la catena) y la trascrizion publicheda tl ALD-I (→ ALD-standard) che se referesc a la parola registreda tratant les enrescides
  • L buton per ascouté su é colié tla impostazion standard con na secuenza audio, che ne và endere nia dagnora adum con la domanda chirida fora. Te chest caje messen chirì la dreta secuenza audio spostan la saita dla soricia fora per l sonogram. En general vàla enscì da giaté dret saurì la dreta luegia tl sonogram
  • Met averda: tl ALD-I ti corespon la domanda 105 (la catena) dl chestionar ala cherta 128 dl atlant publiché (→ fenestra da ascouté su blancia, suinsom a man ciancia)
  • Tratant che an ascouta, él na linia cuecena che se muev da man ciancia a man dreta tl sonogram. Chesta linia cuecena é posizioneda te n cheder grisc y pò vegnì sposteda can y coche an vuel con la saita dla soricia. Enscì vàla da cherié na corespondenza totala anter l sonn ascouté y la trascrizion
  • Tratan l ascouté su pòn audì na secuenza tanc de iadi che an vuel, spostan la linia cuecena con la saita dla soricia. Enscì pòn ence la tò per ascouté su na sezion avisa tratant duta la dureda dl sonogram

7) Jì inant con na vidleda a la cherta dl atlant coresponenta (chilò: ALD-I, cherta 105 [dl chestionar] la catena):

  • Cliché sun la icona cuecena «A la cherta» judapé a man ciancia

8) Resultat:

La cherta 128 dl ALD-I é da vedei tla medema forma coche tl atlant stampé ; les atestazions individuedes sun chesta cherta (dutes tla scritura ALD-Standard) con la secuenza de chirida moron é amarscedes a cuecen

  • Met averda: les coordinedes de chesta cherta é dedes dant t’amez l our judapé dl vidrel
  • Con la soricia : poscibelté da posizioné y engrandì aldò che an vuel la cherta entiera con la rodela dla soricia

9) Ascouté su i ecuivalenc sonours de una dles trascrizions da vedei sula cherta:

  • Clicheia sula trascrizion coresponenta

10) Risultat:

Al se deura na fenestra blancia con na colona soula: tla linia dessoura él la trascrizion sun chela che an à cliché. Tles linies sot la linsa d’engrandiment él da vedei en orden alfabetich dutes les autres trascrizions dantman per chest pont de enrescida (scritura : ALD-standard). Dimenscions: ALD-I: > 1450 atestazions; ALD-II: >1700 atestazions.

  • Cliché sula trascrizion tla pruma linia, suinsom la lista.

11) Risultat:

Al se deura na fenestra blancia con un (per l ALD-II) o deplù (per l ALD-I) sonograms (dagnora a brum) y, dessot, i butons per i ascouté su (dagnora a cuecen).

  • Cf. chilò dessoura l pont 6!
  • Met averda: les fenestres blances che se deura per l ALD-II contegn truepes deplù informazions che cheles per l ALD-I. Al se trata de listes (che ala và da desćiarié ju coche PDF) con trascrizions (tla scritura ALD-standard) ordinedes aldò de criters desvalifs (→ orden dl numer dles localités, → orden alfabetich da dant y da do). Ala và da cliché sules icones, dagnora a brum, de chisc PDFs per desćiarié si contegnù.

12) Jì zeruch a la cherta dl atlant coresponenta:

  • Cliché sun la icona «A la cherta» judapé a man ciancia.

13) Ascouté su da nuef:

  • Fé coche splighé al pont 9.