Prejentazion

Chest sit internet, ju en funzion d’otober 2021, sostituesc doi strumenc informatics (IRS y SDB) dl atlant linguistich ALD che fova vegnus realisés dl 2012 ma che à baudi perdù do l 2016 de gré en gré sia funzionalité a gauja di mudamenc informatics antervegnus entratant.

L program IRS („Index Retrieval System“) dova la poscibelté da fé archirides menudes tles trascrizions dles does pertes dl ALD, depierpul che l program SDB („Sound Data Base“) fova vegnù conzepì per l’audida puntuala de dutes les registrazions acustiches fates tratant les enrescides per l ALD-I (1985-1992) y l ALD-II (2001-2007).

L sistem nuef realisé da David y Tobias Englmeier (Université de Minca) met adum les funzions di programs IRS y SDB y les amplieia con na componenta cartografica inovadoura, che dà la poscibelté da consulté les 1950 chertes linguistiches publichedes dl ALD da de plu pertes.

L atlant linguistich ALD (“Atlant linguistich dl ladin dles Dolomites y di dialec vejins”, ”Atlante linguistico del ladino dolomitico e dei dialetti limitrofi”)

L ALD é fat de does pertes (ALD-I y ALD-II) laoredes fora, aldò de prinzips metodics unitars, n iade ti agn 1985-1998 (ALD-I: publicazion tl 1998 de set volums y 884 chertes linguistiches y trei CR-ROM) y spo ti agn 1999-2012 (ALD-II: publicazion tl 2012 de set volums y 1066 chertes linguistiches).

I trei CD-ROM nominés dessoura, sostituis da n DVD ti prums agn dl 2000, ne contegniva nia demé duc i dac trascric dl ALD-I, ma ence l prum « atlant sonour » a livel mondial (che tolova ite demé i 21 ponc de enrescida dla Ladinia brissino-tiroleisa y les respostes registredes dailó a les 806 domandes dl chestionar). Per l « atlant sonour » él spo vegnù laoré fora na verscion  da consulté ence sun internet dal 2003 inant.

Tles 884 chertes linguistiches dl ALD-I, publichedes te cater volums de gran format, végnel traté i argomenc dla fonetica storica y argomenc dla morfologia nominala y verbala de livel elementar. I simboi adorés per la trascrizion fonetica giaten chiló: ALD-Light ; ALD-Standard.

La segonda pert dl ALD (l ALD-II), publicheda tl 2012 te set volums (de chisc cinch de gran format per les 1066 chertes linguistiches), é dedicheda al tratament dla morfologia elaboreda, dla sintassa y dl lessich.

Bases teoriches y metodiches

Dal pont de veduda teorich y metodich se tegn les does pertes dl ALD deplen a la tradizion dla geografia linguistica classica, sciche ala é vegnuda istituida da Jules Gilliéron (1854-1926) con l ALF („Atlas linguistique de la France“), y meneda inant da Karl Jaberg (1877-1958) y Jakob Jud (1882-1952) con l AIS („Atlante italo-svizzero“).

L ALD se baseia sun la relevazion y la documentazion dles competenzes dialetales (o miec: basiletales) de informadours per l plu plurilings, che fova (o se sent) “da ciasa” te un di 217 ponc de enrescida. Emplù araten che chisc medems locutours « manajeie », dal pont de veduda linguistich, l raion che ei abiteia tres na sinergia complessa de desferenzies y somianzes dialetales.

I dac dialetai recoius tl cheder dl projet ALD dà enscì la poscibelté da emparé da conesce o da studié te na maniera cuantitativa y cualitativa chest « manajament basiletal » dl raion.

Tl medem temp reprejenteia l ALD – n puech sciche la relazion che esist danter l atlant nazional franzous ALF y i desvalifs atlanc regionai franzousc (NALF: „Nouveaux atlas linguistiques de la France“) – na enrescida teritorialmenter limiteda ma plu menuda (con na rei de enrescida scialdi strenta) en confront ai atlanc nazionai AIS y ALI („Atlante linguistico italiano“) con sia rei d’esplorazion plu grana y plu leria.

Metoda de enrescida

  • Esplorazion direta sun l ciamp da pert de dialetologs enjignés ca aposta
  • Trascrizion sun l post dles respostes che i informadours à dé dijan che ales fej pert dla varieté « autoctona » dl post; tl medem temp ence documentazion sonoura con l fin de control y de archiviazion
  • Modalité de enrescida:
  • ALD-I: les domandes dl chestionar ti é endlonch vegnudes fates a does series de informadours, che se desferenziova anter ei, dal pont de veduda soziologich, te doi de cinch de chisc criters: ses, eté, mestier, confescion religiousa y formazion scolastica.
  • ALD-II: an à damané fora demé un n iade l chestionar te vigni paisc, ma, a gauja dla complessité dl chestionar, àn scialdi endlonch contaté de plu persones per paisc
  • Documentazion fotografica (“etnofotografia”)

Rei de enrescida

La pert nord-orientala dla Talia setentrionala y dla Svizera sud-orientala: n raion de apresciapuech 25.000 km2, che tolova ite 217 ponc de enrescida, con na destanza mesana un dal auter de 10 km. Regions o provinzies toutes ite (da vest a ost): l’Engiadina bassa y auta, la Lombardia orientala, l Trentin, la Ladinia brissino-tiroleisa (che tol ite les valedes che rejona ladin dl Südtirol, dl Trentin y dl Venet setentrional), l Venet setentrional y zentral y laprò l Friul ozidental.