1) Desposizion dles cater plates de scomenciament per: → Localités, → Informadours, → Esploradours, → Dutes les chertes (do che an à druché sun una dles cater opzions brumes):

  • Suinsom (a brum), a man ciancia: selezion anter ALD-I y ALD-II.

2) Plata de scomenciament → Localités (ponc de enrescida):

La cherta A dl ALD-I o ALD-II (con i inoms ofiziai di 217 ponc de enrescida) é da vedei te sia forma originala, coche ala é tl atlant stampé. Ara pò vegnì engrandida aldò che an vuel con la rodela dla soricia. Chest vàla ence da fé per les autres trei opzions. Suinsom a man dreta végnel su na fenestra olache an pò dé ite l inom dles localités.

  • Clicheia sun una dles localités (su un di ponc de enrescida).

3) Resultat:

al se deura na tabela blancia (con demé una na colona) con dutes les trascrizions che é dantman per chesta localité (scritura fonetica: ALD-standard). Grandeza dla tabela: per l ALD-I: ca. 1500 trascrizions per localité; per l ALD-II: ca. 1700.

  • Suinsom él na linia che contegn l simbol dla linsa d’engrandiment.
  • Chilò vàla da fé na chirida.
  • Sce an clicheia sun les linies con les trascrizions (ALD-I: ca. 1600; ALD-II: ca. 1700), végnel su l numer dla cherta che contegn chela trascrizion.

4) Plata de scomenciament → Informadours:

Al é da vedei na cherta coche tl ALD-I o ALD-II stampés, con les informazions che é da giaté tla tabela Gamma (γ) dl prum volum de entrami i atlanc.

  • Clicheia sun unfat cie localité.

5) Resultat:

al vegn visualisé na tabela blancia con dutes les trascrizions dantman per chesta localité (tla trascrizion ALD-standard). Suinsom él na linia che contegn l simbol dla linsa d’engrandiment: cf. chilò dessoura l pont 3.

  • An pò cliché sun vignuna de chestes 1500-1700 lines y al vegn su l numer dla cherta che contegn chela trascrizion.

6) Plata de scomenciament → Esploradours:

Al é da vedei na cherta coche tl ALD-I o ALD-II stampés, con les informazions che é da giaté tla cherta B dl prum volum de entrami i atlanc.

  • Clicheia sun unfat cie localité.

7) Resultat:

al vegn visualisé na tabela blancia con dutes les trascrizions dantman per chesta localité (tla trascrizion ALD-standard). Suinsom él na linia che contegn l simbol dla linsa d’engrandiment: cf. chilò dessoura l pont 3.

  • An pò cliché sun vignuna de chestes 1600 lines y al vegn su l numer dla cherta che contegn chela trascrizion.

8) Plata de scomenciament → Dutes les chertes:

Al é da vedei na tabela blancia con does colones (y la cherta selezioneda denant coche sotfonz), che contegn – aldò dles convenzions dles does pertes stampedes dl ALD – i numeri y i titui dles chertes dl ALD-I (884) o dl ALD-II (1066). Suinsom él na linia che contegn l simbol dla linsa d’engrandiment: chilò vàla da chirì i numeri y i titui dles chertes.

  • Clicheia sun unfat cie linia de chesta tabela.

9) Resultat:

Al é da vedei na cherta coche tl ALD-I o ALD-II stampés, che ala và da sposté (con la saita) y da engrandì (con la rodela dla soricia).

  • Clicheia sun unfat cie localité (pont d’enrescida).

10) Resultat (per l ALD-I):

al é da vedei na tabela blancia con dutes les trascrizions dantman per chela localité, listedes en orden alfabetich (scritura: ALD standard). Les linies dessoura de chesta tabela contegn les trascrizions che toca pro la localité chirida fora.

  • Ala và da cliché sun vignuna dles linies che é sot la linsa de entrandiment: al sarà spo da vedei l numer dla cherta che contegn chela trascrizion. I numeri visualisés ti corespon a chi dl atlant stampé (ALD-I o ALD-II).
  • Sce an clicheia sun una dles linies dessoura, se deurel na fenestra blancia (con sonograms e butons per ascouté, tramidoi a brum). Chest aparat dà la poscibelté da ascouté duc i ecuivalenc sonours de dutes les trascrizions da vedei sun chesta cherta.

11) Sce an và inant:

tl plu lonch di butons de comane a brum él da vedei l numer y l titul dla cherta dl ALD-I chirida fora y laprò la trascrizion che é vegnuda registreda tratant la enrescida per chela domanda y te chela localité.

Tratant che an ascouta, él na linia cuecena, posizioneda te n cheder grisc, che se muev tl sonogram. Chesta linia cuecena pò vegnì sposteda coche an vuel con la soricia. Enscì vàla da cherié na corespondenza totala anter l sonn ascouté y la trascrizion. Tratan l ascouté su pòn audì na secuenza ciamò n iade, spostan la linia cuecena con la saita dla soricia. Spostan la linia cuecena con la saita dla soricia vàla ence da audì dutes les autres pertes tl sonogram entier.

12) Configurazion «Dutes les chertes» (per l ALD-II):

al é da vedei na tabela blancia con does colones (y la cherta selezioneda denant coche sotfonz), che contegn i numeri y i titui dles chertes dl ALD II (endut 1066) aldò dles convenzions dl atlant stampé.

  • Clicheia sun una de chestes 1066 linies.

13) Resultat (per l ALD-II):

al é da vedei la cherta coresponenta dl ALD-II te sia forma originala a brum.

  • Clicheia sun una dles localités (un di ponc de enrescides) dla lista.

14) Resultat:

al é da vedei na lista blancia con una na colona che contegn dutes les respostes dialetales de chesta localité (scritura: trascrizion ALD-standard). An pò les ordiné do l alfabet da dant (A-Z) y da dedò (Z-A). Les linies dessoura de chesta tabela contegn les trascrizions che toca pro la localité chirida fora. Sce an clicheia sun una de chestes trascrizions, végnel su l numer dla cherta che contegn chela trascrizion. L numer ti corespon a chel dl atlant stampé.

  • Sce an druca endere sules trascrizions suinsom, se deurel na fenestrela blancia con trei colones, che se referesc a na localité y a na cherta dl ALD-II dedes dant. L numer visualisé ti corespon al numer dla cherta tl atlant stampé. Judapé de chesta fenestrela giaten duc i strumenc che và debojegn per ascouté su (daldut o en pert) chela cherta dl ALD-II (cf. chilò dessoura l pont 11).
  • Particolarmenter emportantes é enfin les icones a brum (« PDF ») : con eles vàla da consulté (y da desćiarié ju) deplù listes te formatazions desvalives y finamai l tip fosch de na cherta entiera. Chesta poscibelté dret de utl é dantman demé per l ALD-II.
  • A la fin vàla da jì zeruch a la visualisazion deplen dla cherta con la icona (bruma) « A la cherta », che an giata judapé a man ciancia. Les trascrizions sun cheles che an à bele cliché denant é da vedei a cuecen.